dimarts, 25 de gener del 2011

BACALLÀ AMB SALSA

Aquesta recepta no és tant senzilla com a les que esteu acostumats, cal una mica més d'elaboració i de dies.

Primer dir- vos que el bacallà és un peix molt salat i que per cuinar- lo cal dessalar- lo. El poseu en un vol amb aigua uns quatre dies, sense canviar l'aigua ni res, a la nevera. Als quatre dies canvieu l'aigua i el deixeu un dia i mig més. Cal escorre'l també molt bé, mig dia gairebé, perquè deixi anar tota l'aigua.

I bé, als cinc dies ja podeu fer el bacallà amb salsa...

Passos a seguir per fer aquest plat tant gustós:
  1. Passem el bacallà per la paella, arrebossat amb una miqueta de farina.
  2. En una cassola posem salsa de tomàquet, pebrot verd, pastanaga, ceba i un all. Tot això ho posem a bocins molt petits i quan veiem que està mig fet ho triturem amb la salsa de tomàquet i ho tornem a posar a la cassola.
  3. Aleshores hi afegim el bacallà que havíem arrebossa
  4. Per últim, que ho podem fer a banda mentre estem esperant que es facin els ingredients de la salsa, posem a bullir una olla amb pèsols. Cal que hi posem poca aigua, uns tres dits o quatre, perquè després ho tirarem tot junt a la cassola del bacallà, l'aigua també per tal que no ens quedi tant sec ja que el mateix bacallà l'absorbirà.
  5. I si volem, això és optatiu de cadascú, hi podem afegir una miqueta de crema de llet per donar- hi un gust més suau.
I aquí teniu un plat que a mi personalment m'encanta!!! Espero que a vosaltres també us agradi!!! i tampoc és tant complicat, no?

Bon profit!!! :-)

CANELONS DE MARISC


Us he de dir, primer de tot, que a mi m'encanten els canelons!!! Són un dels meus plats preferits!!! Aquesta vegada els he fet de marisc, però els canelons es poden fer de moltíssims gustos i varietats...
Ingredients que necessiteu:
- ceba
- llagostins
- pota
- palets de cranc
- pasta de canelons
- nata líquida
- llet
- conyac
Jo el primer que faig és bullir la pasta dels canelons ja que així la deixo reposar i refredar, i d'aquesta manera també s'escorre, damunt el marbre o en un drap, per desprès poder farcir- la.
Com fer el farcit dels canelons:
  1. Sofregim la ceba picada.
  2. Afegim la pota a bocins molt petits.
  3. Quan la ceba ja té aquell color torrat i la pota està gairebé feta, afegim els llagostins també a bocins petits i, per últim, els palets de cranc.
  4. Ho sofregim tot amb una miqueta de farina.
  5. Hi afegim un got de llet per agafar més consistència.
A la vegada que fem això també podem fer la salsa:
  1. Sofregim també ceba picada.
  2. Agafem els caps i les closques dels llagostins i ho afegim a la paella, ho anem xafant amb una espàtula perquè quedi ben fregit i dels caps en surti tot el coral.
  3. Hi afegim un raig de conyac i ho flamegem. Ojo no cremeu la cuina eh!!! Jeje!!! ;-)
  4. Afegim la nata líquida i una miqueta de llet perquè no quedi tant espesa i la deixem reduir una mica.
Ara ja podem començar a farcir els canelons. això ja sabeu com es fa, no? Només cal que poseu una mica de farcit en una banda de la làmina i ho enrotlleu cap a l'altra banda de manera que quedi el caneló.
Els aneu col·locant en una safata un al costat de l'altre.
Hi afegiu la salsa per sobre i al forn uns minutets que es gratinin i acabin de fer.
(També els podeu guardar entre un i dos dies a la nevera i menjar- los un altre dia, però sobretot que no passin més de dos dies ja que se us farien malbé)
Us dic una cosa, no us ho hauria de dir eh, però a mi em van quedar una miqueta amargs perquè a vegades s'ha de vigilar de retirar bé les closques de la salsa ja que sinó li poden donar una mica d'amargor al plat... però segur que a vosaltres us queden boníssims!!!
I l'altra anècdota que també us farà gràcia és que jo aquí donant consells de no cremar la cuina i a mi se'm va partir la plata dins el forn i vaig liar una per recuperar els canelons...
Enfí, que espero que vosaltres no tingueu cap problema i que us surtin uns canelons genials!!!
Bon profit!!! :-)

UNA ALTRA AMANIDA DE TOMÀQUET DEL MARESME...

En aquesta hi ha la variant que l'hem acompanyat tant sols de blat de moro, tonyina i olives casolanes a l'estil de les gazpacha.

Una amanida molt i molt senzilla i la mar de gustosa, però com ja sabeu que les amanides són la meva perdició...

Només cal que hi afegiu l'oli i el vinagre de mòdena, i si us ve de gust, una miqueta de sal.

Bon profit!!! :-)

dilluns, 24 de gener del 2011

HAMBURGUESA DE POLLASTRE


Heu provat mai a trinxar un tros de pollastre i fer- ne hamburgueses?

La meva mare té la thermomix i l'altre dia li vaig demanar que em tritures una cuixa de pollastre de les grans per poder fer- ne unes hamburgueses. Me'n van sortir tres així que ja veieu que la cosa condeix!!!

Bé, doncs les tres hamburgueses porten formatge per dins per tal de fer- les més gustoses, tipus manxec tendre, que va millor per coure i queda més esponjós.

Com a guarnició vaig pensar que fregir una miqueta de ceba amb un "rajolinet" d'oli quedaria perfecte i li donaria el toc de gràcia.

Espero us agradi la idea. Bon profit!!! :-)

dijous, 20 de gener del 2011

AMANIDA AL FORMATGE DE CABRA

Una amanida ben senzilla, ràpida de fer i molt gustosa!!!

Només cal que renteu l'enciam iceberg, l'escorregueu bé, el talleu a bocins i el serviu en un plat. Hi afegiu unes quantes olives, jo en aquest cas n'he afegit unes de casolanes que són molt bones i molt gustoses, fetes al estil de les gazpacha.
I per acabar hi afegiu el formatge de cabra. Aquest el podeu afegir de dues maneres:
- Tal qual us vingui la rodanxa servir- la al plat
- Primer fer escalfar les rodanxes una miqueta al microones, uns 20 segons màxim, i desprès servir- les al plat.
La veritat és que depèn molt del tipus de formatge de cabra que utilitzeu. Jo, en aquest cas, al utilitzar- ne un que ja venia servit a rodanxes i sense pell no l'he escalfat, doncs era molt cremós.

Apa ja teniu una altra amanida... és nota que m'agraden molt eh!!!

Bon profit!!! :-)

dimecres, 19 de gener del 2011

TRUITA DE FORMATGE I SOBRASADA a l'estoig de vapor léuké

Aquesta vegada si que us proposo una idea innovadora!!! Sobretot per als que encara no ho conegueu!!! :-)

Sabeu què és léuké? Doncs és un conjunt d'idees pràctiques, de qualitat, innovadores i de disseny avanguardista. Els seus productes sempre estan fets amb la idea de sorprendre als usuaris i facilitar- los el poder gaudir de la cuina de la manera més senzilla.

Si en voleu saber més podeu anar a la seva web:
http://www.lekue.es/idioma.php

Jo aquesta vegada us presento l'estoig de vapor per a 1- 2 persones, que us pot servir per cuinar infinitat de plats i combinacions mantenint el gust dels aliments al màxim, ja que és cuina al vapor, i gastant el mínim de greix.

Doncs aquí teniu una truita de sobrassada i formatge on la mínima complicació és:
  • Batre un ou o dos, segons la mida, afegir- hi una mica de crema de llet, llet sola si no en teniu, perquè fa que quedi més esponjosa la truita i abocar- ho a l'estoig.
  • Afegir- hi el formatge, en aquest cas formatge emmental laminat,
  • Afegir- hi també la sobrassada, en aquest cas de Mallorca i en terrina, què és més fàcil d'escampar.
  • Tapar l'estoig i posar- lo al microones, al màxim de 700MW i uns 3 minuts.
I aquí teniu el resultat final, una esponjosa i deliciosa truita... Espero que us agradi!!!

Ja penjaré més receptes cuinades amb l'estoig de vapor de léuké, que jo el faig servir molt!!!

Bon profit!!! :-)

SOPA AL GUST DE PINTADA




Ingredients:


- Coll i potes d'una pintada

- 1 col
- 1 api
- 1 porro
- 1/2 carbassa
- 1 pastanaga



Tot això ho fas bullir durant 15 minuts a l'olla pressió, si no tens olla pressió haurà de bullir més estona, uns 3/4 d'hora més o menys.

Quan acaba tot de bullir retires el tall i les verdures i les passes pel túrmix.

Amb el caldo que queda a l'olla, amb una part en fas bullir pasta i l'altra la guardes.

Una vegada tot triturat i la pasta bullida ho ajuntes tot al mateix bol i ho tornes a escalfar , uns 5 minuts, perquè quedi tot conjuntat.

I bé, aquí tens una sopa al gust de pintada també boníssima!!! Bon profit!!! :-)


divendres, 14 de gener del 2011

AL FORMATGE DE CABRA


Ingredients:

  • 100 gr. de pasta de qualsevol tipus
  • 30 gr. de formatge de cabra
  • 1 ceba mitjana
  • 1 llauna de bolets o uns quants de frescos (uns 10- 15), si els bolets són frescos cal que aquests estiguin ben nets i passats per una paella prèviament amb un raig d'oli i una mica d'all i julivert, si ús agrada més.
  • 30 gr. de bacon
  • oli i sal
Aquesta vegada us proposo un plat que es pot cuinar amb qualsevol tipus de pasta i, pel meu gust, està exquisit!!!

Primer de tot dir- vos que, per tal de cuinar correctament la pasta, us mireu el següent link on Ricard Sanpere ho explica perfectament a la seva entrada "Cocció de la pasta".

http://cuinaibotigues.blogspot.com/2010/07/com-cuinar-la-pasta-correctament.html

Mentre bull la pasta, paral·lelament, en una paella, posarem un raig d'oli i hi afegirem la ceba tallada a dauets petits, els bolets i una mica de bacon. Feu- ho en aquest ordre ja que és important que la ceba estigui un pel rosseta quan hi tires els bolets i perquè el bacon és fregeix molt ràpid.

Quan tot està ben sofregit i la pasta bullida ho ajuntarem tot en una mateixa paella i hi afegirem el formatge per sobre deixant que es desfaci.
El formatge de cabra té aquella pell que no s'acaba de desfer, però no cal que la retireu perquè al remenar- ho tot plegat queda a bocins i li dona molt bon gust també.

Així doncs, aquí teniu un plat de pasta també ràpid i senzill de cuinar.
Espero que us agradi i, com sempre us dic, bon profit!!! :-)

dimecres, 12 de gener del 2011

RAVIOLIS FARCITS DE CEBA, NOUS I MEL


Aquesta vegada potser tardeu una miqueta més de 10 minuts...

Seguim amb la mateixa pasta, Gran Ripino Giovanni Rana, però aquesta vegada farcida de ceba, nous i mel. No obstant aquesta vegada la guarnirem amb de crema de llet, nous pelades per sobre i una miqueta de nou moscada.

Sobretot recordeu què una de les coses més importants a tenir en comte al fer aquest plat és el següent: poses l'olla a bullir amb un xic d'oli i sal i quan bull hi tires la pasta uns 4 minuts, sobretot no deixeu que passin més de 4 minuts perquè us quedaria desfeta, la retires de l'olla i la deixes escórrer.

Aquesta vegada empres també una olla més petita on hi escalfes la crema de llet, havent- hi afegit una mica de nou moscada. Una vegada serveixes la pasta al plat ho reverteixes per sobre afegint- hi les nous pelades.

També us he de dir que necessitareu un minut més o dos per netejar una olla de més!!! Jejeje!!! Però val la pena que el plat és també fàcil, ràpid i boníssim!!! Bon profit!!! :-)

COL I PATATA

Segur que amb aquest nom us heu imaginat un plat molt poc elaborat i molt poc agraciat, eh???
un plat molt poc elaborat i molt poc agraciat, eh???
Doncs no, aquest plat me'l va ensenyar a cuinar la meva tieta, i us asseguro que si teniu infants per casa que no els agraden les verdures és la millor manera perquè en mengin i molt a gust!!!

Us indico els passos a seguir:

1. Fas bullir la col i la patata.
2. Mentre tant, fas un sofregit de ceba, tomàquet i vedella en una paella. Qui diu vedella diu qualsevol altra carn que tingueu a la nevera o al congelador i que us agradi. Això sí, haurà de ser a bocins petits o triturada. Sí realment ho cuineu per a infants la vedella és més tendra i els és més gustosa i fàcil de menjar.
3. Una vegada cuita la col i la patata, ho poses en un bol i ho aixafes amb una batedora manual, de les que anteriorment es muntava la nata. No passa res si queden grumolls.
4. Una vegada tens la col i la patata aixafada hi reverteixes el sofregit, ho remenes tot altra vegada i ho poses en una safata
5. Li poses formatge ratllat a sobre i al forn uns 10 minutets que es gratini.


No és gaire complicat eh!!! Us asseguro que està molt bo i que jo ho menjo de ben petita!!! I he pensat que era un recurs per a moltes mares que ja no saben que fer per a que els menuts es mengin la verdura... ja em direu el què!!!

Bon profit!!! :-)

diumenge, 9 de gener del 2011

ARRÓS AMB GAMBES AL GUST DE PINTADA

Aquesta vegada us recomano que improviseu amb un arrós... ja sé que aquest es pot fer de moltes maneres, però per fer- lo d'aquesta cal que abans hagueu fet pintada!!! Jeje!!!

Doncs sí, tenia el suc de la pintada que havia fet en dies anteriors i vaig aprofitar...

En aquest cas he utilitzat arrós integral.

Passos a seguir per bullir l'arrós:
  1. Primer rentar bé l'arrós, a la mateixa olla on el farem bullir, esbandint- lo varies vegades fins que l'aigua no surti tèrbola.
  2. Una vegada ben net, afegir aigua, dos dits per sobre de la mida de l' arrós (en aquest cas la mida d'una tassa), sal i oli.
  3. Quan arrenqui el bull, baixar el foc i tapar. Cuinar uns 20 minuts fins que xopi tota l'aigua.
  4. Aleshores posar una nou moscada i deixar- la desfer a l'arrós.
La cocció de l'arrós depèn molt de la qualitat de l'aigua i com es cuini. Per això he dit que hi ha moltes maneres de cuinar l'arrós i que se li ha de "pillar el truquillo". És molt important vigilar l'aigua que queda sempre per tal que no es quedi sense res i es cremi, sempre és millor afegir- ne que no pas que en sobri i ens quedi caldós, i menys si el gra està dur.

Mentre bull l'arrós, en una altra olla fem bullir uns pèsols que també acompanyaran el plat i li donaran més color.

Quan ja tenim l'arrós, que està acabant- se de fer, just quan hi posem la nou moscada, als 15 minuts de cuina, hi afegim també els pèsols bullits, a la mateixa olla, i les gambes a sobre perquè es vagin fent. Quan arribem als 20 minuts, que l'aigua ja estarà molt xopada, serà quan hi afegirem el suc de la pintada i alguns talls d'aquesta, per donar- li el gust final i serà quan l'arrós ens quedarà més caldós.

Tot plegat ho deixem a l'olla uns 5 minuts més i ja ho podrem servir al plat!!!

Espero que us hagi agradat la idea perquè està molt bona!!!
Bon profit!!! :-)

divendres, 7 de gener del 2011

A LA GRAELLA!!!

Mireu què han portat els reis!!!
Vaja, que la vam estrenar de seguida i vam fer un dinar de luxe!!!

Una variant a la típica barbacoa i amb la avantatge que ho pots cuinar a casa i gairebé no embrutes...
Cuinar a la graella i d'aquesta manera és molt saludable, doncs l'oli no toca la carn i el greix sobrant va caient a la safata de sota i després es llença. Els aliments es couen de manera gradual i a una temperatura regulada i s'hi poden coure carns, peixos, verdures, el que vulguis!!! Cuina sana amb un sistema super dietètic!!!

Ei i que jo no us dic que us la compreu eh!!! Simplement és una opinió més a la cuina!!! Per donar idees... :-)

Doncs bé, nosaltres la vam estrenar cuinant pollastre, costelles de xai i gambes i van quedar molt bones i gustoses, per llepar- se'n els dits!!!



Doncs bé, no tingueu gaire en compte la imatge que entre que a la primera hi havia fum perquè s'estava cuinant i les altres estan fetes amb el mòbil per immortalitzar el moment... però aquí teniu una opinió més per fer a la cuina de casa vostra, ràpida, senzilla i molt bona!!!
Bon profit!!! :-)

dimarts, 4 de gener del 2011

CUIXETES DE POLLASTRE A LA TARONJA

Avui us presento una recepta una miqueta més elaborada, però senzilla i ràpida de fer i més si us agrada provar gustos nous..., ara que no m'invento res eh!!! ;-)

Primer de tot us diré quins ingredients necessiteu (pensat per a 2 persones):

* 2 cuixes de pollastre
* 1 patata mitjana
* 1 ceba mitjana
* 2 taronges
* 1/2 llimona
* mantega
* oli
* sal
* orenga (o altres espècies que no sigui pebre)
* mel de guarnició


Necessitareu dues plates que heu d' untar amb la mantega perquè no hi quedi res enganxat.
En una hi poseu les dues cuixes de pollastre condimentades amb sal i orenga, així com altres espècies si ho voleu, tot i que us recomano que no hi poseu pebre perquè donaria un gust molt fort que no hi escau.
En l'altre hi poseu la ceba i la patata tallada a rodanxes fines.
Tot això al forn.

Mentre espereu que es vagi fent exprimiu el suc de mitja llimona i una taronja i ho barregeu bé. L'altra taronja, sense pelar i ben neta, la talleu també a rodanxes i les puntes a dauets i ho deixeu en un plat.



Quan passin uns vint minuts traieu la plata de la ceba i patata i la deixeu a fora del forn.
La de les cuixes la deixeu més estona, una mitja hora més, i la traieu també.
Aleshores poseu les cuixes damunt la ceba i patata i hi tireu el suc de la llimona i la taronja per sobre, ben escampat. Als costats, entre mig o com més us agradi, col·loqueu els trossets de taronja i altra vegada ho poseu al forn uns deu o quinze minutets més perquè les cuixes, les patates i la ceba s'empapin.

Aleshores poseu les cuixes damunt la ceba i patata i hi tireu el suc de la llimona i la taronja per sobre, ben escampat. Als costats, entre mig o com més us agradi, col·loqueu els trossets de taronja i altra vegada ho poseu al forn uns deu o quinze minutets més perquè les cuixes, les patates i la ceba es xopin bé de la taronja.

Quan esta tot fet ho traiem del forn i ho servim a taula amb una bona copa de vi. Com veieu al plat hi hem afegit, per sobre, un rajolinet de mel per donar- li més gust dolcet i el toc de gràcia al plat.

Espero que us agradi si ho proveu!!! Llàstima que els últims deu o quinze minutets haurien d'haver estat només deu... Quina bona pinta!!! Bon profit!!! :-)

dilluns, 3 de gener del 2011

RAVIOLIS FARCITS D'ALBERGÍNIA i MOZZARELLA

Si mai teniu pressa i voleu fer un bon dinar amb 10 minuts i tenir la cuina recollida amb 10 més us recomano aquest plat que, a més, és deliciós!!!

Ja sé que potser molts no estareu a favor de que la pasta sigui fresca i comprada al supermercat, però us he de dir que la Gran Ripino Giovanni Rana val la pena.

Poses l'olla a bullir amb un xic d'oli i sal i quan bull hi tires la pasta uns 4 minuts, sobretot no deixeu que passin més de 4 minuts perquè us quedaria desfeta, la retires de l'olla i la deixes escórrer.

Finalment la serveixes al plat i la condimentes amb un raig d'oli, en el meu cas ho he fet amb Oli Neus Especial, i amb espècies com albahaca, orégan, tomàquet deshidratat, all, ceba i pebre negre.

Un plat fàcil, ràpid i boníssim!!! Bon profit!!! :-)

AMANIDA ICEBERG








Hi ha moltes varietats d'enciam, l'iceberg és potser la més popular, encara que la més baixa en nutrients. Ens proporciona fibra, carbohidrats i certa quantitat de proteïna.

Acompanyat d'un bon
formatge emmental, d'un gust i aroma suaus, tonyina, tomàquet "cherry", panses i olives "gazpaches", podem crear una amanida de molts colors i molt gustosa en quan a diferents sabors, tots ells molt diferents.


L'emmental és un formatge originàri dels Alps suïssos i anomenat així a la vall del riu Emme, la que fa el seu nom. Ésconsiderat el primer formatge europeu, però ara es fabricat a molts altres llocs arreu del món. Durant molt de temps se l'ha anomenat també Gruyère.


La tonyina és un peix blau que es pot consumir tant fresc com en conserva. En aquest cas parlem de tonyina en llauna, conservada en oli d'oliva i ideal per preparar amanides.

El tomàquet "cherry" és una varietat molt típica que trobem actualment als nostres mercats , de mida semblant a una cirera, de color vermell intens i molt gustós. A vegades, quan te'ls poses a la boca i els mossegues, tens la sensació que esclaten.

Les panses són un producte de la verema. És un aliment obtingut per l'assecament del raïm o les prunes. A l'amanida hi hem posat panses de raïm, anomenades també de moscatell.

I les olives "gazpacha", normalment presentades en pots de vidre per conservar el seu sabor, amanides amb verdures, pebre i all, que donen un gust molt especial a la oliva.

Finalment, al nostre gust, afegim un rajolinet
d'oli i vinagre
i una miqueta de sal.
En aquest cas "Aceite al Romero Casa Ducal" i "Aceite Balsámico de Modena Villa Vitoria".

Com ja veieu, m'agraden molt les amanides i, sobretot, improvisar amb el que tinc per la cuina i fer- ne de tot tipus, posant- hi el què més m'agradi en aquell moment...espero aquesta també us agradi!!! Bon profit!!! :-)



AMANIDA DE CABDELLS I ENDÍVIES


Els cabdells d'enciam iceberg, de textura molt consistent, gustosa i més aviat dolça, acompanyats d'endívies de fulla blanca, de textura més aspra i un gust més amarg, fan una excel·lent combinació.

Totes dues hortalisses són molt populars, l'endívia potser una mica més nova, a diversos llocs de Catalunya.

Les amanides acostumen a ser molt fresques, contenen quantitats de minerals com el calci, fòsfor, magnesi i ferro, i són bastant riques en potassi. Exerceixen una acció aperitiva i tonificant a l'estómac i a les funcions digestives.

Nosaltres vam acompanyar aquesta amanida amb unes carxofes en conserva, que sempre són molt bones amanides amb un xic d'oli, vinagre, un pel de sal i, al gust, una miqueta de pebre negre.

Les endívies es consumeixen sovint amb salses fetes a base de formatge roquefort o mostassa i els cabdells de salsa rosa o simplement oli, vinagre i sal. Però donat que a mi la salsa de formatge roquefort no m'agrada, a la mostassa hi tinc al·lèrgia i una salsa rosa no ens agradava com hi acabava de quedar, vam provar de combinar- ho amb Xató de Can Ferrer.

El Xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que li dona el toc diferent, la nyora o pebrot de romesco.

Vam pensar que tant amb les endívies com amb els cabdells hi aportava un gust molt especial i la vam servir en un recipient al costat perquè cadascú se la servis al seu gust.

Si ho voleu provar ja ho sabeu!!! Bon profit!!! :-)

diumenge, 2 de gener del 2011

AMANIDA TOMÀQUET DEL MARESME

És un ingredient dels més essencials a la nostra cuina catalana.

Els tomàquets, a casa nostra, s'utilitzen per elaborar gran varietat de plats.

És un fruit de la tomatera de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. I val a dir que podem trobar diferents varietats.

En aquesta amanida de tomàquet del maresme el podem veure acompanyat de varies coses: formatge de Burgos, tonyina, enciam iceberg, col llombarda, pastanaga i olives.

Destaco el tomàquet perquè l'important d'aquesta amanida és ell però, com veieu, jo sempre acabo improvisant i afegint- hi altres coses, potser masses, però a mi m'agrada!!!

Com a complement final només cal afegir- hi un raig d'oli, el que més us agradi, en el meu cas oli d'all de la Casa Ducal i oli balsàmic de mòdena de Vil·la Vitòria.

Bon profit!!! :-)



LLENTIES AMB VERDURETES

La llentia, junt amb el cigrons, és la lleguminosa de més consum actualment i és de molt fàcil digestió.

És de fàcil cocció i no li cal remull previ com als cigrons, tot i que hi ha gent que sí que ho fa, com ara jo que les deixo una estoneta si les compro crues. Aquestes que veieu no eren crues sinó de pot.

Hi ha diferents maneres de preparar les llenties, jo us presento la meva particular, amb verduretes.

Tenia al congelador una miqueta de verdura cuinada de feia uns dies, però no la suficient com per a una ració així que he pensat que podia guarnir unes llenties...

Sovint hi poso pastanaga, mongeta, api, ceba i patata. En aquestes només hi he posat pastanaga , mongeta i un cap d'all. El caldo que hi veieu és el propi que fan les llenties al posar- les a l'olla, tot i que val a dir que, al ser de pot, en feien més ja que venen amb una mica d'aigua de la mateixa conserva.

Tradicionalment es pot afegir cansalada, bacon o xoriç, però jo he decidit no posar- ne i fer- les de manera més vegetariana. Simplement les he passades per l'olla amb les verduretes i una mica d'oli i sal.

Les he condimentat amb Oli Neus Especial per millorar el gust al moment de servir- les.






Doncs això és el que he dinat avui, ja veieu que és senzill i ràpid de preparar i, per variar, us he de dir també què estava boníssim!!! Bon profit!!! :-)

US AGRADEN LES PIZZES???

La Pizza en si no té gaire secret, és un pa tou fornejat que s'elabora amb farina de blat, aigua i llevat, i generalment es cobreix de salsa de tomàquet i formatges, normalment mozzarella.

La Pizza és original d'Itàlia, de la cuina napolitana, i la seva popularitat ha fet que s'estengui arreu del món. És per això que ara en podem trobar gran varietat, sobretot perquè és un plat fàcil de cuinar i que només cal això, una mica d'improvisació i afegir els ingredients que un cregui convenients per al seu gust.

Així doncs, aquesta vegada us presento una Pizza que a mi personalment m'encanta, val a dir que m'agraden molt les verdures i que potser no a tothom li agraden tant i prefereix altres gustos...


Ingredients i elaboració de la Pizza pas a pas:

  • Massa feta a casa, amb el que he dit anteriorment: farina de blat, aigua, llevat i una mica de sal. Això sí, un cop feta la pasta cal deixar- la reposar una bona estona, en el meu cas va ser una tarda sencera, unes 3- 4 hores. Val a dir però que aquesta és la massa més fina que m'ha quedat mai, gairebé ni es notava que hi havia massa i així, especialment, és com m'agraden a mi les pizzes, però això va a gustos...
  • El tomàquet en aquest cas va estar tallat a dauets i posat per sobre, no a mode de salsa. Evidentment tomàquet d'aquest gros, d'horta, i a poder ser no gaire madur ja que una vegada el posem al forn quedaria aigualit i no és la intenció, aquests és que quedi a trossets, com la resta d'ingredients.
  • Pebrot vermell, que es pot posar de dues maneres, o escalivat o cru. Jo en aquest cas el vaig posar cru, tallat a tires, així trobo que té un gust diferent, a part que sóc de les que menjaria pebrot cru sempre, les verdures crues ens aporten moltes riqueses a l'organisme i penso que al fer- se la pizza al forn ja es cou el just i necessari. Però aquesta és també una opinió com una altra, vosaltres feu- ho al vostre gust personal.
  • Bolets, que m'hagués agradat cuinar- los jo i que fossin dels que vas a collir al bosc i els neteges i fregeixes a la paella amb un ragolinet d'oli i tenen aquell gustet tant bo!!! M'encanten el bolets també!!! Però no en tenia, quina llàstima, així que van ser bolets de llauna, dels de conserva, i tampoc van quedar malament eh!!! I aquests no cal passar- los prèviament per la paella.
  • Gambes, llàstima que eren congelades i no fresques, però les tenia i vaig pensar que hi donarien un toc de gràcia i bon gust i efectivament així va ser.
  • I, com no, el formatge. En el meu cas va ser formatge elemental, però s'hi pot posar el que es desitgi i, fins i tot, aquells que no els agrada el formatge no posar- ne. Jo el vaig ratllar per sobre la resta d'ingredients. Ara bé, cal tenir en compte que mai el poso al inici de posar la pizza al forn sinó quan ja queda poca estona per finalitzar la seva cocció al forn, els últims 2- 3 minuts.
  • I bé, ara sí que per últim, només em va quedar posar- la al forn i esperar un 15 minutets que es fes... mmmmm!!! Quina espera més llarga!!! Jeje!!!
Us he de dir que la Pizza estava boníssima i que, a mi personalment, a l'hora de fer pizzes m'encanta mirar que tinc per casa i improvisar, així que no us estranyi que us sorprengui altra vegada amb una altra de les meves pizzes casolanes... Proveu a fer- ho vosaltres!!! Bon profit!!! :-)

DUMPLING & MAKI SUSHI

Val la pena començar a improvisar pel sopar d'any nou!!! Si més no ha estat divertit!!!

Amb el meu germà, que va estar uns mesos vivint al Japó, vam provar a fer menjar típic de tradició japonesa a la catalana...


Els Dumplings són trossos de massa, a vegades farcits de carn o peix, i es fan bullir amb aigua o amb sopa.

Si es vol, es poden farcir també amb dolç i es fan com a postre, o massa dolça, envoltats de fruita com per exemple poma o pera. Aleshores s'haurien de fornejar.

S'elaboren amb farina, patata i pa.

Poden menjar- se sols o acompanyats de salsa de soja, verdures a la sopa o, si es pren la opció de fer- los com a postre, de fruita.

Al Japó normalment estan elaborats amb ou i es mengen amb una sopa de peix i fideus anomenada Dashi. Es coneixen amb el nom de Akashi No Tamagoyaki i són de manera semblant però farcits amb pop i acompanyats de salsa de jengibre adobat, Beni Shoga, ceba tendra i altres ingredients. És un plat típic de Kansai conegut com a Tokoyaki.

Els que vam imitar nosaltres però, a la nostra manera més catalana, s'assemblen més al Jiaozi o Gyoza, que estan farcits amb carn picada o verdures i enrotllats d'una massa fina que s'acostuma a segellar amb els dits al fer- la.

Nosaltres els vam farcir de brandada de bacallà i gambes. Val a dir que eren deliciosos, però pel meu gust ens van quedar un pel massa grans de mida, ja que al menjar- los es notava que a dins hi faltava condiment. No obstant la textura gelatinosa sucada a la salsa de soja i posada d'una sola vegada a la boca, notant el gust de la gamba barrejada amb el bacallà, era boníssima!!!











Maki Sushi de truita, salmó fumat i enciam, enrotllats amb Nori.




Maki Sushi també de truita, salmó fumat i enciam, però aquests porten l'alga, Nori, a dins i arrós fregit per fora. Es fan de manera potser una mica més elaborada i, a mi especialment, em van costar una miqueta més de fer.


Tot i que el Sushi és un plat d'origen Japonés en base a arròs, cuit i adobat amb vinagre d'arròs, sucre, sal i altres ingredients, és un dels plats més reconeguts de la gastronomia Japonesa i un dels més populars tradicionalment i del que més variacions i adopcions, segons el lloc on es cuina, se n'han fet.

Encara que el Sushi s'associa a fer- se amb peix o marisc, també pot portar altres aliments com verdures o ou, o qualsevol altra cosa. I no sempre ha d'anar acompanyat amb productes crus, també poden ser cuits com fregits, bullits o marinats. Nosaltres, en aquest cas, vam fer una barreja, l'ou estava fregit en forma de truita, el salmó marinat i l'enciam cru. El nom de Sushi es refereix a la preparació de l'arròs i amb el que acompanyis a aquest és rellevant en el gust però no és el que fa el plat, sinó la manera com aquest ha estat elaborat.

Diuen que el Sushi s'ha de preparar de manera que d'un sol mos et càpiga sencer a la boca. L'alga amb que s'enrotlla s'anomena Nori i aleshores és quan s'anomena Maki, que significa rollo. És igual que l'alga estigui recobrint. lo per fora que la posem a dins i l'arrós faci el recobriment, s'anomena igual.


Així doncs ja veieu que a la cuina sempre es pot improvisar, nosaltres aquesta vegada ho vam fer amb el que teníem a casa, val a dir que en aquest cas una brandada de bacallà molt bona. Això sí, l'alga Nori la vam comprar eh!!! I el fet d'enrotllar- la no és tant senzill com sembla, s'ha de tenir una mica de traça, però tot és posar- s'hi!!!


Endavant doncs si ho proveu i bon profit!!! :-)